EL DISSENY BÀSIC D'UNA CIUTAT ROMANA

• Model en què s’inspira el traçat i àrees principals d’una ciutat.

Els romans busquen traçats regulars geomètrics o, si això no és possible, inclouen composicions arquitectòniques, el millor exemple és la ciutat de Roma.A ella està vinculat el govern de l'Imperi, que es veu obligat a engrandir-la per fer-la digna del seu paper de capital.
El seu continuum espaciotemporal defineix la seva forma urbana, que passa de la inicial Roma quadrata al Capitoli i el Palatino, a la Roma Septimontium republicana cap a les set colònies, abans de desbordarlas i estendre sota l'Imperi fins a la muralla Aureliana.
El desenvolupament dels conceptes monumentals de disseny es produeix a l'àrea central de la Roma antiga, on l'antic mercat en el Capitoli es transforma progressivament al centre comercial i administratiu de Roma: el Fòrum Republicà, la part més monumental de la ciutat per ser-hi emplaçats els temples i els principals edificis públics.
Gradualment es va veure que la solució per organitzar grans formacions d'edificis resideix en la composició i integració urbana. Així l'ampliació del Fòrum durant l'Imperi subordina els edificis als espais urbans.

• Cerimònia ritual de fundació d’una ciutat de nova planta;

Els romans van prendre el ritual de la inauguratio o fundació d'una ciutat dels etruscs, i consistia bàsicament en el següent:
En primer lloc, un àugur consultava els presagis i confirmava si el lloc resultava propici per als déus.
En cas favorable, es procedia la inauguratio: es marcava el perímetre de la ciutat, en el lloc triat, amb una arada tirada per dos bous.
Després s'efectuava la delimitació: s'establien tres zones (sagrada, pública i residencial).
Més tard un sacerdot oficiava la consagració: un sacrifici en honor de la Tríade capitolina (formada pels déus Júpiter, Juno i Minerva).
Finalment es duia a terme la centuriació, o divisió del territori en centúries o parcel·les quadrades, i es feia el repartiment entre els colons.

• Construccions que asseguraven el sanejament i la defensa de les ciutats;

Les principals construccions eren les muralles. Les muralles les construien a les ciutats per poder protegir les cultures, els habitants... Els romans van ser els primers en perfeccionar les muralles per protegir.

 

•  Manera habitual de subministrar l’aigua. 

Els romans asseguraren el subministrament d’aigua a les ciutats excavant pous o construint cisternes, per captar l’aigua de la pluja, que després era distribuïda a traves de fonts públiques. A més, van idear els aqüeductes. Un aqüeducte és una construcció pensada per portar aigua a un nucli habitat des de distàncies considerables. La part més important de l’aqüeducte és l’specus o canal rectangular per on circula l’aigua, que ha de tenir una inclinació constant per evitar-ne l’acumulació sobtada. Per això, els aqüeductes tenen recorreguts llargs. Per mantenir aquesta inclinació constant, en alguns casos n’hi havia prou amb excavar un solc en el terreny a peu pla; en d’altres, calia excavar túnels i, finalment, en els casos que exigien superar els grans desnivells del terreny els romans van optar per construir diversos pisos d’arcades. Per evitar les filtracions l’specus presentava un recobriment intern impermeabilitzant; estava cobert amb lloses planes o amb volta de canó, i intermitentment, presentava uns forats o registres que permetien la neteja periòdica. En alguns casos, els romans també van utilitzar grans canonades per transportar l’aigua. Les aigües residuals eren tretes de les ciutats mitjançant el sistema de clavegueram. Al Principat s’han conservat restes d’aqüeductes a Tarragona, a Barcelona, a Sant Jaume dels Domenys; a la Península Ibèrica, comptem amb aqüeductes importants a Segòvia i a Mèrida.

• Il·lustreu la vostra redacció esmentant exemples concrets de Catalunya o de la península Ibèrica).